Esguard impressionista que mira amb els ulls aclucats, igual que la mirada llunyana que plau als artistes : Apaga els defectes dels detalls i permet apreciar les totalitats sobre les que imprimim els nostres propis subratllats.
Friederic Niezsche
No en sabíem gairebé res de Magda Folch com a artista, per que tot i ser molt oberta als deixebles, personalment era molt reservada. Ens va ensenyar a mirar, i a no confondre el que coneixem amb el que veiem, i ens va transmetre una manera d’observar, a traves de la seva mirada. Sent alumne seu a la antiga Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, avui Museu d’Art Modern, vaig tindre la fortuna de conèixer alguns dels seus treballs dels darrers anys, ara em continuen semblant magistrals.
Així que hem anat descobrint obres dels diferents períodes de la seva trajectòria, s’ha anat fent evident la seva evolució. Nascuda a Reus l’any 1903, s’inicià en el dibuix i en la pintura amb la pràctica acadèmica, habitual en les escoles d’art de començaments del segle passat, per més endavant vorejar el simbolisme influenciada per la “Escola de Figueres”, que rebia l’impuls de Josep Puig Pujades i de Salvador Dalí. Pintures i dibuixos, que he nomenat “preciosistes”, en els que es fa pales l’estudi dels volums i la densitat de cadascun dels elements pintats. Progressivament els sienes acadèmics van anar donant pas als verds, matisats, frescos i vitals, verds lorquians que semblen bategar enmig les gradacions de color, cada cop més agosarades. És a partir de la seva estada a Eivissa, als anys seixanta, que tot al seu voltant va esclatar en llum i agilitat: “Com si m’hagués tret un vestit d’hivern”, deia Magda.
Va passar de posar atenció a tota la obra, a fer-ho exclusivament en punts estratègics. Sovint crea grans plans que pel fet d’estar perfectament integrats no son massa evidents, que apropen el seu treball a moviments més radicals, això fa que determinades obres no estiguin tant allunyades de les tendències imperants en la època de la seva creació, com pugui semblar a primera vista.
El seu és un concepte molt personal de l’ impressionisme, si es vol, tardiu, o com també es sol dir, fora d’època. Extraordinària pintora de retrats, entre els personatges pintats, ja fossin d’encàrrec, amics o familiars, se n’esmunyen alguns que pertanyen als móns marginals, també va conrear els motius florals amb un tractament d’alt nivell, la natura morta, que sovint inclou elements quotidians i domèstics i el paisatge. En el retrat, la presencia del personatge transcendeix fins al punt de que sembla situar-nos davant la inquietant esfinx. Els dibuixos de línia pura, que Arnau Puig nomena “cal·ligràfics”, son d’una gran subtilesa i d’una mestria innegable.
El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i el Museu de Reus, presenten dues exposicions simultànies, i un llibre de la col·lecció Tamarit: “Magda Folch, la mirada impressionista”, prologat per Daniel Giralt-Miracle i José Corredor Matheos, amb un text de la meva autoria, i la biografia a càrrec de Carme Puyol, publicat per Viena Editorial. Resultat d’una proposta de recerca i d’investigació i fruit de més de dos anys de treball.
Magda Folch, artista, docent, mare i esposa del catedràtic de Filosofia Emili Donato, va viure en un temps que si bé va ser complicat per a tothom, va ser més conflictiu pels vençuts d’una guerra civil, i d’aquella llarga dictadura. Un temps en el que el sol fet de ser dona era un estigma en el món mascle de les arts plàstiques. La artista, ho expressa sense embuts en algunes de les entrevistes publicades als mitjans de comunicació, realitzades en motiu de les seves exposicions a Barcelona.
El Museu d’Art Modern, celebra el 40 aniversari de la seva fundació amb un cicle d’exposicions dedicades a la dona artista: “Femení plural”, de les que aquesta mostra n’és la primera. Una selecció de les obres de Magda Folch que hem considerat essencials. Técnica i passió, que no manera o fórmula, i una mirada que continua sent un enigma que ens connecta amb la pintura de tots els temps.
Josep Maria Rosselló
Títol de la il·lustració adjunta: “ Anna ajaguda al sofà verd”
Inauguració de la exposició al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, el 10 de Març del 2016.
Inauguració al Museu de Reus, l’11 de Març del 2016.
