JUJOL FONAMENTAL, BIENNAL DE VENÈCIA
—————————————————————————————Pas de zebra—————–
Rem Koolhas, l’ holandes degà dels arquitectes europeus, comissari de la 14a edició de la
Biennal d’arquitectura de Venècia, es qui ha triat el nom de <“ Fundamentals”, grafting
architecture> per aquesta nova edició. Proposa una mirada a les tradicions de cada territori,
per aprendre del passat, per que el model arquitectònic actual està agostat. Un concepte
essencial en el que encaixa a la perfecció el projecte “Arquitectures empeltades” del comissari
del pavelló de Catalunya Josep Torrents, que te com a referent la reforma que l’arquitecte
Josep Maria Jujol va fer de la Casa Bofarull, als Pallaresos, entre els anys 1913 – 1933.
“Arquitectures empeltades” és un projecte arrelat al món de la botànica, on l’empelt és
una de les claus de la supervivència de la majoria de les espècies vegetals. És el referent
arquitectònic actual de noves propostes que es fusionen harmònicament amb els elements
preexistents. L’empelt transmet la idea de la creació d’un nou organisme que combina els
punts forts dels components originals, que te més força que la que aquets elements tenien
avants per separat. Segons Torrents: “Es tracta de superar la arquitectura franquiciada
que uniformitza totes les ciutats”. Si be els empelts son quelcom intrínsec a la botànica, el
concepte del contrast en la creació, i el joc amb elements trobats, el trobem en els estils de
transició, en el cubisme i en els “collages”.
Un concepte que parteix d’una arquitectura tradicionalment rural, que neix de la rica
precarietat tant estesa en el Camp de Tarragona, que Jujol coneixia molt bé, i va aplicar a
moltes de les seves creacions i dissenys. “Arquitectures empeltades” es va inaugurar a Venecia
el passat 5 de Juny, en el marc dels “Eventi Collaterali”. La exposició mostra al públic una
trentena de dibuixos que Jujol va presentar a les germanes Bofarull, quan li van encarregar
la reparació de la teulada del seu mas, una reparació que es va allargar durant vint anys, i
finalment va representar la reforma total de la masia.
El poeta Alex Susanna, director del Institut Ramon Llull va comentar que deixant de banda els
edificis contemporanis, el punt fort del pavelló català és la revindicació de Jujol “ El secret més
ben guardat de la arquitectura del segle XX. Resten pocs arquitectes tant inclassificables per
descobrir”
Josep Maria Jujol, el gran oblidat del modernisme, sempre a l’ombra potentíssima d’Antoni
Gaudí, finalment veu la llum. L’aparador internacional que representa el seu reconeixement
en el marc de la biennal veneciana, és la culminació d’una suma d’esforços, en la que les
institucions de Tarragona fa temps que tenen un paper indiscutible, de vegades amb severs
contratemps,( encara recordo els brams pel cachet de la visita de John Malkovich, i les dues
brillants representacions de “The infernal comedy” en la celebració del centenari del Teatre
Metropol) i sempre amb la certesa de mostrar el treball d’un gran artista. Va ser Jujol qui
va dissenyar moltes de les meravelles gaudinianes com ara la façana de la Casa Batlló, els
sostres i els ferros forjats dels balcons de La Pedrera, el banc de trencadís del Park Guell, a
Barcelona. Als que cal sumar els magnífics treballs realitzats al Camp de Tarragona, i que tenen
el seu vèrtex en el Teatre Metropol d’aquesta ciutat. L’arquitecte Josep Llinàs, que va ser
l’encarregat de la remodelació del teatre, seguint els referents jujolians, va fer quelcom proper
a la arquitectura d’empelt en el seva realització.
És vital que es reprenguin els passos iniciats anys arrere vers la “Fundació Jujol”, a Tarragona,
que diverses crisis han anat esborrant. Ara que la obra i la figura de Jujol ja és considerada com
el punt de partida de la historia de la arquitectura catalana contemporània .
———————————————Josep Maria Rosselló—————————————————–
