CAMINEM ENTRE ESBARZERS I PEDREGALLS, CAMINEM CERCANT HORITZONS COMFOSOS. CAMINEM CAP A UN FUTUR INCERT, EMPESOS PEL VENT FRESC DE LA AVENTURA, CAP A UN DEMÀ QUE DESITJÉM MILLOR, CAMINEM SOBRE LES PETJADES D’ALTRES QUE VAN CAMINAR AVANTS QUE NOSALTRES I, MIREM L’UNIVERS CONSTEL·LAT ON TOT ÉS SUSPES EN L’AIRE, COM PER ART DE MAGIA. CAMINEM.———————————J.M. Rosselló
1. En primer lloc, en què t’has inspirat per fer la Nadala que servirà de portada per l’especial de Nadal del Diari Més?
En els temps que ens toca viure, en els que es produeix una greu sensació de desampar, i la relació amb lo còsmic es fa més forta i esdevé el punt de fuga.
2. Quina és la tècnica pictòrica que has empreat per a fer aquesta obra?
És pintura acrilica sobre paper fet a ma del molí de Ca l’Oliver, que ja no existeix.
3. Com definiries aquesta Nadala pels qui no entenen de pintura?
Com un cant a la creació, des de la parella, que borrosa, desdibuixada, mira l’univers on tot, si més no des d’aquí, sembla meravellos, extraordinari, perfecte i llunyà, inabastable. Aquesta mirada cosmica és propia de les més remotes cultures del món.
4. Hi predomina el color blau, que no és precisament un color típicament nadalenc com ho és el verd o el vermell. Per què aquesta elecció?
El blau ha guanyat sobre de la negre nit, crea lluminositat a tota la escena, i la sensació d’amplitut, a banda de dimensionar la obra, permet respirar entre les formes que envolten la parella. Aquest blau, està fet amb “blauet”, és un color que van utilitzar els pintors de les cultures arcaiques del Mediterràni. Potser si que no és un dels colors populars del Nadal, poser si, pero, mira, de bén segur que Josep i Maria, es devien sentir de manera semblant a la parella del dibuix, quan després de trucar a totes les portes, els va tocar refugiarse en l’ establía, on va neixer Jesus.
5. Juntament amb la nadala hi incorpores un text. És una mica l’explicació del què has volgut plasmar en aquesta Nadala? És d’algun autor conegut?
El text és meu, i és el que he enviat per internet, als amics aquest Nadal, acompanyat d’un “malgrat tot plegat”. El dibuix que he realitzat per la Nadala i aquest text varen neixer al mateix temps, i no soc capaç de recordar si primer va ser l’un o l’altra.
6. Què són per Josep Maria Rosselló les festes nadalenques, tan en la vessant d’artista com de ciutadà?
El Nadal celebra el naixement d’un nen, i això, ara i sempre ha estat motiu de joia. Si aquest nen és el fill de Deu, que ve a salvar el món, Deu n’hi do!. Com artista, recordo les obres que molts dels artistes que em van precedir, van realitzar sobre aquest tema, plé de connotacions magiques, cósmiques. Com a ciutada, m’agrada quan les ciutats s’il·luminen per Nadal (malgrat que haguin apujat la llum un 60% els darrers anys), no m’agrada el consumisme que generen aquestes festes, no, no m’agrada gens, m’agradava més la intimitat familiar de la meva infantessa, i la missa del gall. Oh! la missa del gall.
7. A banda d’aquest encàrrec, que passarà a formar part del fons de la teva col·lecció. Actualment en què estàs treballant?
Si, aquest dibuix passarà a formar part de meva col·lecció, que ara custodien el Museu d’Art Modern de la Diputació, i altres institucions de la ciutat com la Biblioteca-Hemeroteca Municipal, el Museu d’historia de la Ciutat (Casa Castellarnau), la Universitat Rovira i Virgili, El Port, i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Ting acabat el text, amb revisió d’Olga Xirinacs i Maria Elena Virgili, i el nou próleg de Luis Antonio de Villena per a la segona edició del llibre “Lorca, la incògnita visita”, que ara dorm en un calaix, fins a una darrera revisió. Probablement s’editarà aquest any vinent. Ting un altra projecte en el que estém treballant amb el MAMT, que te com a titol provisional “Magda Folch, la màgia del realísme”, sobre la pintora Magda Folch, que va ser un dels meus mestres. Conta amb dos textes inedits dels critics d’art José Corredor-Matheos i Daniel Giralt Miracle, i la part biogràfica anirà a carreg de la historiadora Carme Puyol.
8. Veurem properament alguna exposició o mostra dels teus darrers treballs?
La darrera mostra de les meves obre que es va veure a Tarragona, va ser “Experimental da Vinci”, a la Sala del Sarcòfag del Pretori que de fet es va tancar a finals de gener d’enguany, d’aquí a quatre dies en farà un any,segons les estadistiques va tindre 8.000 visitants. Ara es pot veure obra original meva, en exposició permanent a RibesDecoració, al carrer Mendez Nuñez, i la meva trajectoria, així com les darreres noticies es poden seguir a la meva web.< Espai Rosselló.com>. L’any que ve, al mes d’abríl hi aurà una mostra de treballs experimentals de petit format a la URV, i en aquets moments hi ha una exposició d’obra sobre paper de petit format, de la col·lecció “Suite Man-Ray” a Greenwich, EE. UU., a la galeria “Voce Di”, d’un grup d’arquitectes italians, una exposició que més endavant probablement vaigui a New York, pero en aquelles terres les coses tampoc van tant bé com anaven anys arrera.
9. Tens altres projectes en ment?
Si, alguns son secrets, i és clar d’aquets no en parlo, i d’ altres, no passen de ser projectes, per exemple “3 o 4 Anàglifs”, és un projecte que intenta fer visitable l’interior de algunes de les meves escultures que tenen la particularitat de pode-se realitzar en macroformats, ara en Rubén Fernandez, està realitzant un treball digital en 3D, que permetrà veure tot d’un seguit l’exterior i l’interior de la escultura, que de fet és una altra escultura. Estic treballant en un text per a un projecte que possiblement es faci extensiu a d’altres artistes sempre i quan el seu treball estigui dins els paràmetres que exigeix el projecte, com ho va ser ara ja en fa set o vuit anys el “Cadavre-exquís”, aquesta vegada encara no se ben bé com anirà, hi estic treballant, l’he titulat, el titol sempre fa de paraigues, és com una empenta que t’ajuda a tirar endavant: “Del dibuix automàtic a l’objecte trobat”, i s’obre, a manera de próleg amb un text del poeta Federico García Lorca.
Laura Gómez
