Caminàvem, agosarats havíem travessat la gatera celeste, i observàvem que la verdor es feia present al nostre pas. Un estel diürn ens indicava el camí de tornada a la cova primigènia, on la comunitat s’enlluernava davant la màgica presència d’un nou nat………………………
………………………. Rosselló
