Als museus, sovint s’hi exposen obres que han estat molt viatgeres, és a dir que pel fet de participar en exposicions diverses arreu del món, a l’abric d’un confortable embalatge i amb les corresponents assegurances, s’han vist obligades a recórrer el trajecte que les portaria al seu destí. Sobre tot en els darrers anys en que ens han ofert exposicions en les que hi han participat obres que mai s’havien pogut veure fora dels seus espais habituals.
El “Tapis de Tarragona” de Joan Miró & Josep Royo, realitzat a Sant Cugat en col·laboració d’ambdós artistes l’any 1970, no ha estat massa viatger. La seva condició d’original emblemàtic, i el temor als desperfectes, han fet que sovint es deneguessin les peticions d’exhibir-lo, tant és així que fora de les diverses ubicacions, primer a l’Hospital de la Creu Roja, després al Museu d’Art Modern, d’allí al Museu d’Història, i finalment al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, tenint en conta el viatge de Sant Cugat a Barcelona per a la seva presentació -exposició a la Sala Gaspar, i potser algun breu viatge més, que no recordo amb exactitud, han fet del Tapis, una obra d’exposició més aviat estable. Des de l’any 2008 que va ser traslladat al Museu d’Art Modern, ha rebut multitud de visitants. La edició del llibre” Miró- Royo. La Farinera, el teler del món”, i la exposició dels “Sobreteixims” de la Fundació Miró, han contribuït indefectiblement al coneixement del “Tapís de Tarragona”i de la seva historia, així com la admirable difusió pedagògica que el Museu duu a terme al voltant d’aquesta obra, fan que ja no sigui estranya als ciutadans ni als ulls de les noves generacions. Joan Miró, en va fer donació a la Creu Roja de Tarragona en la persona del Dr. Rafael Orozco, qui li va demanar una obra per a l’hospital a canvi dels seus honoraris, quan després d’una agosarada intervenció quirúrgica, va salvar la vida de Maria Dolors, la filla de l’artista, que havia patit un greu accident ferroviari el dia de Cap d’Any de 1966, a Mont- Roig. No tant sols és una obra emblemàtica per a la ciutat de Tarragona, que porta el seu nom en el títol. si no que és una obra cabdal en la trajectòria de l’artista, dons recull moltes de les investigacions matèriques que Miró va veure en la obra de Josep Royo, que s’equiparaven a les que ell havia realitzar als anys vint. A més de ser la primera obra que van realitzar en col·laboració, a partir de la que, per raons quasi màgiques, va néixer “La Farinera”, l’espai que Josep Royo va dirigir durant vora deu anys, i on amb la empenta de Joan Miró i la financiació d’André Maegh, es van realitzar obres irrepetibles en la historia de l’art, com el “Gran Tapís”, del World Trade Center de Nova- York, tràgicament desaparegut en l’atentat de les Torres Bessones, el de la Fundació Miró de Barcelona, el de la National Gallery of Art de Washington, els impactants i experimentals “Sobreteixims”, i les “Teles cremades”.
El dilluns passat dia 24, a la Galeria Henry Moore de la Royal College of Art de Londres, es va inaugurar la exposició “Art for Life”, presentada per la Creu Roja britànica, que mostrarà al públic algunes de les donacions d’obres d’artistes de talla internacional, que configuren la col·lecció de la Creu Roja de Catalunya. El “Tapís de Tarragona”, com diu el galerista Francesc Mestre, coordinador de la mostra, és la gran “vedette” d’ aquesta exposició.
L’enfermera Paloma Rossetti, amb l’uniforme de la Creu Roja a la Segona Guerra Mundial, davant el “Tapis de Tarragona”. a la exposició de Londres. Publicat al Diari de Tarragona.
