CRIST DE LA RESURRECCIÓ ( CRIST GITANO ). Roma, Teatre Quirino
L’any 1984, a Madrid, a través dels productors de “ ARA-Espacio de Creación”, Salvador Távora, director de la agrupació teatral “La Cuadra de Sevilla”, em va proposar realitzar una pintura en directe de 7 x 2’50 metres, en el temps de duració de la obra que s’havia de presentar al Festivalle della Pasqua di Roma dirigit per Maurizio Scaparro. La obra es titulava “Pasqua popular flamenca”, sobre una idea de José Monleón. Estava representada per : Enrique Morente, Manolo Sanlucar, Vicente Amigo, Ballet Español de Madrid, La Cuadra de Sevilla i Josep Maria Rosselló. Participavem al festival en representació de l’estat espanyol, a traves del Ministerio de Cultura. I va ser Paloma Gomez Borrero qui va fer de cap de premsa de la representació espanyola.
Es van fer quatre representacions, al Teatre Quirino, i vaig pintar quatre teles. L’ èxit va ser sonat. Sembla, per comentaris que se’m van fer a posteriori que hi va haver interès per part d’algun dels museus romans, de que alguna de les teles restés a Roma, però els productors s’hi van negar.
Les teles van arribar al meu taller de Madrid, al carrer General Arrando, enrotllades una sobre l’altra. Així que les vaig separar, n’hi havia dues que estaven aferrades, per que es van posar un sobre l’altra quan la anterior encara estava parcialment fresca. Va ser necessari l’ús de la força per a separar-les, i es va produïr un desgarrament en una de les teles, cal tenir en compte que per que el projecte no s’encarís massa i per les extraordinàries dimensions de les obres, es va utilitzar roba de llençol (cotó). La tela en qüestió, la vaig apedaçar provisionalment, per a restaurar-la més endavant. Però un bon dia tot va anar a parar a un magatzem amb altres obres meves, un magatzem que estava a nom dels productors, i les teles van desaparèixer sense haver estat fotografiades.
De tot plegat no més en restava un testimoni, la filmació que va realitzar la RAI i que després va adquirir TVE, i la premsa que vaig poder recuperar quasi clandestinament al cap de tres anys.
L’ any 2005, la trucada de telèfon d’un dels qui havien estat els productors del projecte, em va posar sobre avís de que havien localitzat el magatzem on estaven dipositades les teles. Es van traslladar al meu taller de Tarragona on es van restaurar i condicionar. Per les seves dimensions, calien més de 20 metres de distancia per a poder-les fotografiar, i l’únic lloc on es donaven les condicions idònies era el Tinglado 1 del Moll de Costa de Tarragona. Me’l van concedir durant deu dies, el que va fer que la exposició i fotografia de les teles fos pública i es veies involucrada en un nou projecte, “Cadavre&Grafitti”, que inspirat en el joc del “cadavre- exquís”, construïa un pont cap al grafitti.
Les teles, una a una van ser fotografiades per Pep Escoda, així com tot el projecte i els artistes que el van integrar. L’any 2006 el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) va realitzar una exposició de les fotografies amb el títol “La memòria de l’efímer” Les teles, enrotllades, han estat desades al meu taller fins a l’any 2013, que per raons financeres vaig tindre que tancar. La primera de les teles pintades a Roma, ha estat cedida al MAMT. Les altres estan desades al Port, i formaran part d’un nou projecte en el que es podran veure exposades totes juntes per primer i únic cop d’aquí a un any i mig (2015). La exposició portarà per títol “ Teoria de la destrucció”. Les teles, a excepció de la primera, seran destruïdes en un lent procés i a la vista del públic, per que mai no van ser pintades per a ser conservades.
——————————————-Josep Maria Rosselló—————————————————–
