CREACIÓ-DESTRUCCIÓ

“CREACIÓ- DESTRUCCIÓ” UN PROJECTE – ESPECTACLE, DE JOSEP MARIA ROSSELLÓ PER AL TINGLADO 1 DEL MOLL DE COSTA DEL PORT DE TARRAGONA.

A la Antiga Audiència de Tarragona, emparat en el Teler de Llum, el director de cinema Juan Barrero, en el col·loqui posterior a la presentació del seu film “La jungla interior”, va comentar de quina manera, a les selves tropicals, s’accelera el procés creació – destrucció. La exuberant potència vital d’aquestes colossals reserves naturals, provoca la mort i la descomposició de les especies vegetals amb la mateixa intensitat amb la que genera la vida.

L’any 1984, a Roma, dins el marc del “Festivale della Pasqua” dirigit per Maurizio Scaparro, vaig participar en un espectacle creat per a la ocasió, organitzat pel Ministeri de Cultura, que es va representar al Teare Quirino, amb Enrique Morente, Manolo Sanlucar, el Ballet Nacional de Madrid, i La Cuadra de Sevilla: ”La Pascua popular flamenca”, dirigit per Salvador Távora, a partir d’una idea de José Monleón.

La meva intervenció va ser una pintura en directe. La primera que vaig fer, i probablement, la primera també en el món del teatre. Com que hi va haver quatre representacions, l’espectacle va generar quatre teles de proporcions considerables, que posteriorment van ser traslladades al meu taller de Madrid, i després a un magatzem. Per diverses raons no es van poder recuperar fins al cap de vint anys.

Aquestes teles no havien estat fotografiades en condicions, i la documentació gràfica del projecte era molt precària, en contrast amb la abundosa premsa que va generar el projecte. Per tant, un cop recuperades i restaurades al meu taller de Tarragona, es van exposar l’any 2005, d’una en una, ara farà deu anys, al Tinglado 1 del Moll de Costa, per a poder-les documentar. El fet de decidir obrir les portes al públic, va generar un projecte paral·lel, “Cadavre & Grafit”, que va aplegar tota una generació d’artistes joves, així com la participació d’altres grups de diverses disciplines artístiques. Tot plegat va ser documentat pel fotògraf Pep Escoda, i al cap d’un any es va presentar en exposició al Museu d’art Modern de la Diputació de Tarragona, amb el títol “La memòria de l’efímer”.

Ara, em proposo destruir tres de les quatre teles, i respectar la primera que curiosament és la que està mes ben conservada. Actualment està dipositada al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, amb altres obres de la meva col·lecció, i així que s’acabi la exposició, tornarà al Museu. Es sumaran a la destrucció dues teles més, de gran format, realitzades a Madrid, per a “ El Arte en la calle”, un projecte de l’any 1986-87, en col·laboració amb el crític d’art Santiago Amón.

Aquestes cinc teles sense bastidor, es guarden enrotllades en tubs, son teles de cotó amb una imprimació molt lleugera, que varen ser realitzades amb pintura acrílica industrial, i per més que se’n vulgui tindre cura, tard o d’hora estan condemnades. Ja és un miracle que s’hagin conservat fins ara, tenint en conta les circumstancies i l’estat en que es trobaven quan les vaig recuperar. A més, van ser realitzades exclusivament per a acomplir una funció, crear espectacle, no per permaneixer en el temps.

Per primera i única vegada, i sols per un dia, el 22-1-2015, aquestes obres es podran veure juntes al Tinglado1 del Moll de Costa del Port de Tarragona, i en el transcurs dels deu dies seguents, es durà a terme el projecte “Creació – destrucció”, en presencia de la escultura “Venus de Saint Phalle”, també nomenada Venus Mediterrània, un treball realitzat l’any 2004 en col·laboració amb els amics i artistes Rafael Bartolozzi i Josep Royo, que properament s’instal·larà al Pòsit de Pescadors, per que és una obra generadora de vida, com ho eren les arcaiques venus de la fertilitat.

Passat el primer dia, començarà el lent procés de destrucció al que estan convidats artistes i crítics d’art, historiadors i estudiants del departament d’ Història de l’Art de la URV, amb els qui anirem retallant amb tisores, d’una en una les diverses teles. Més que un procés de destrucció, convindria dir de transformació, per que les tres teles del “Crist de la resurrecció”, un cop retallades, es guardaran en contenidors- urna, de manera que no perdin el seu valor de mercat. De les dues de “El Arte en la calle” un cop fragmentades, en triaré alguns trossos per a realitzar dos llibres d’artista, la resta, serà pel públic visitant que podrà emportar-se’ls, a condició de que contribueixin, amb la seva voluntat, a la retribució econòmica dels artistes que col·laboren en la segona part d’aquest projecte, que a partir del blanc dels murs, obra les portes a les properes generacions.

Així que es vaguin despenjant les teles, un equip d’artistes format per Foham Fonezs, Aureol Sanz i Miquel Falgàs, seleccionats pel Centre d’Art , dirigit per Jordi Abelló, crearan la seva obra en defensa de la llibertat d’expressió, una protesta silent després del sagnant atac terrorista, perpetrat per islamistes radicals, al setmanari satíric “Charlie Hebdó”, a París. Un treball que anirà creixent, així que decreixin les obres exposades, i fent un encadenat rabiosament vital “Creació- Destrucció -Creació”. Jo, llegiré diàriament el text de presentació del projecte, ara ja projecte espectacle, amb les modificacions que consideri convenients. Al final, sobre les blanques parets de la gran sala, restarà exposada una sola tela, la primera “ El Crist de la resurrecció” o “Cristo gitano”, la resta dels murs coberts amb la obra generada pels artistes de nova fornada, a l’altra banda, sobre un sol peu, “La venus de Saint – Phalle”, i al bell mig de la sala, tres contenidors atresorant les obres, que per voluntat de l’artista hauran mudat de forma.

“CREACIÓN – DESTRUCCIÓN/ TEORIA DE UN PROCESO”. UN PROYECTO DE JOSEP MARIA ROSSELLÓ PARA EL TINGLADO 1 DEL MOLL DE COSTA DEL PORT DE TARRAGONA. CON LA COLABORACIÓN DEL CENTRE D’ART . INAUGURACIÓN EL 22 DE ENERO DEL 2015

En la “Antiga Audiencia” de Tarragona, amparado por el “Teler de llum”, el director de cine Juan Barrero, en el coloquio posterior a la presentación de su film “La jungla interior”, comentó de qué manera, en las selvas tropicales, se acelera el proceso creación- destrucción. La exuberante potencia vital de estas colosales reservas naturales, provoca la muerte y la descomposición de las especies vegetales con la misma intensidad con la que genera la vida.

El año 1984, en Roma, dentro del marco del “Festivale della Pasqua”, dirigido por Maurizio Scaparro, participé en un espectáculo creado para la ocasión, organizado por el Ministerio de Cultura, que se representó en el Teatro Quirino, con Enrique Morente, Manolo Sanlucar, el Ballet Nacional de Madrid y La Cuadra de Sevilla: La “Pascua popular flamenca”, dirigido por Salvador Távora, a partir de una idea de José Monleón.

Mi intervención fue una pintura en directo. La primera que hice, y probablemente, la primera también en el mundo del teatro. Como hubo cuatro representaciones el espectáculo generó cuatro telas de 7’50 X 2’50 metros. Posteriormente fueron trasladadas a mi taller de Madrid y después a un almacén. Por diversas razones no se pudieron recuperar hasta al cabo de veinte años.

Estas telas no habían sido fotografiadas, y la documentación gráfica del proyecto era muy precaria. Por tanto, una vez recuperadas y restauradas en mi taller de Tarragona, se expusieron el año 2005, de una en una, pronto hará diez años, en el Tinglado 1 del Moll de Costa, para poderlas documentar. El hecho de decidir abrir las puertas al público, generó un proyecto paralelo “Cadavre&Gràfit”, que reunió toda una generación de artistas jóvenes, así como la participación de otros grupos de diversas disciplinas artísticas. Todo fue documentado por el fotógrafo Pep Escoda, y al cabo de un año se presentó en exposición en el Museu d’Art Modern de la Diputación de Tarragona, con el título de “La memoria de l’efimer”.

Ahora, propongo destruir tres de las cuatro telas, y respetar la primera que curiosamente es la que está mejor conservada, actualmente está depositada en el Museu d’Art Modern (MAMT). Se sumaran a la destrucción dos telas mas, también de dimensiones considerables, realizadas para “El Arte en la calle”, un proyecto del año 1986-87, en Madrid, con el crítico de arte Santiago Amón.

Estas cinco telas están sin bastidor, y se guardan enrolladas en tubos. Son telas de algodón con una imprimación muy ligera, que fueron realizadas con pintura acrílica industrial, y por más que se tenga un extremo cuidado con ellas, tarde o temprano están condenadas. Ya es un milagro que se hayan conservado hasta hoy, teniendo en cuenta las circunstancias y el estado en que se encontraban cuando fueron recuperadas. Además, fueron realizadas para cumplir una función, crear espectáculo, no para permanecer en el tiempo.

Por primera y única vez estas obras serán expuestas todas juntas, y en el transcurso de once días, se llevará a término el proyecto “Creación- Destrucción/ Teoría de un proceso”, en presencia de la escultura “Venus de Saint-Phalle”, también llamada Venus Mediterránea, un trabajo realizado el año 2004, en colaboración con los amigos y artistas Rafael Bartolozzi, y Josep Royo, que próximamente se instalará en el “Pósit de Pescadors”, porque es una obra generadora de vida, como lo fueron las arcaicas Venus de la fertilidad.

Pasado el primer día dedicado a la inauguración – exposición, comenzará el lento proceso de destrucción al que están invitados artistas y críticos de arte, historiadores y estudiantes, que irán recortando de una en una las diversas telas, más que un proceso de destrucción, cabría decir de mutación. Las tres telas del “Cristo de la resurrección”, una vez recortadas, se guardaran en contenedores-urna, de modo que no pierdan su valor de mercado. Las dos de “El arte en la calle” una vez convertidas en pequeños trozos, de los que elegiré algunos para realizar dos libros de artista, el resto será para el público visitante que podrá elegir, y llevárselos, siempre que contribuyan económicamente a la retribución de la segunda parte de este proyecto, que se abre a las próximas generaciones. Así que se vayan descolgando las telas, un equipo de artistas seleccionados por el Centre d’Art , dirigido por Jordi Abelló, crearán su obra sobre el muro en blanco, un trabajo que irá creciendo así que vayan decreciendo las obras expuestas. Es así como se hará efectivo un encadenado rabiosamente vital: “Creación – Destrucción – Creación”. Yo leeré diariamente, el texto de presentación del proyecto, ahora ya, proyecto –espectáculo. Al final, sobre las blancas paredes de la gran sala, quedará expuesta una sola tela, la primera, “El Cristo de la resurrección” o “Cristo Gitano”, los muros restantes cubiertos con la obra generada por la nueva hornada de artistas, al otro lado, sostenida sobre un solo pié, “La Venus de Saint-Phalle”, y en medio de la sala, tres contenedores atesorando las obras, que por voluntad del artista habrán mudado de forma.

Mas información e imágenes, en : < Espai Rosselló.com> – Noticias- “CREACIÓ – DESTRUCCIÓ”, “EL ARTE EN LA CALLE”, “EL CRIST DE LA RESURRECCIÓ”. ———————————–Josep Maria Rosselló————————————————————

Comments

comments

Comments are closed.