ARTEBISE, EL QUADERN PERDUT
—————————————————————————–Pas de zebra——————————-
L’ any 1995, davant una eventual exposició a París, vaig preparar un quadern monogràfic, l’únic
fins aquell moment, amb dibuixos sobre la avantguarda francesa de principis del segle passat,
que vaig nomenar “Artebise”. Un mot híbrid, un empelt de la paraula Art i “Heurtebise”, el
nom de l’àngel que acompanyava a Jean Cocteau des del dia que va conèixer a Picasso. En
el quadern hi apareixien múltiples escenes amb imatges d’Edith Piaf, Nijinski, Jean Cocteau
i altres artistes de la època, així com alguns treballs sobre “Parade”, un text de Cocteau
esdevingut teatre, amb llibret d’Apollinaire, decorats de Picasso i música d’Erik Satie.
El cas és que el quadern, en mans de la persona inadequada, mai no va arribar a la galeria de
París, ni em va ser retornat. Les excuses sobre aquesta i altres obres, es van anar fent eternes, i
encara avui estan als tribunals. Al cap d’uns quants anys, el quadern va aparèixer esfullat a una
sala de subhastes de Barcelona, no tot el quadern, es clar, tres o quatre fulls. Un col·leccionista
que va comprar-ne un parell em va contactar a traves de la web., per que li semblava estrany
que darrera el dibuix que havia comprat, n’hi hagués un altra de la mateixa qualitat que no
estava signat. Vaig ampliar la imatge a l’ordinador per que tenia dubtes sobre la signatura, per
que en un quadern mai no es signen tots els fulls, i bé, la signatura que apareixia en el dibuix,
estava estampada amb un tampó, realitzat a partir d’una signatura meva.
Mai més el malson fraccionat per la mà afamada de la golafreria, que va fer del que era un
relat complert, un discurs fraccionat, amb la ambició de treure’n diners. Encara no fa un mes,
em ballava pel cap la idea de incloure els coranta dos quaderns de dibuix que tinc desats
a casa, i que van de l’any 1989 fins al 2013, en la donació del meu arxiu i l’arxiu Art a les
institucions de la ciutat, per que m’obsessionava la idea de que un dia, els quatre mil dibuixos
que els composen anesin a parar al mercat, per a la seva venda, si s’arribessin a fraccionar
aquets quaderns.
Una trucada de telèfon de l’amic Sebastià Machado, de Reus, em va alertar de que en una
pagina web, sortien a la venda un grapat de dibuixos meus, tots de la mateixa mida. La vaig
mirar, i com de fet, hi havia dotze dels vint fulls del quadern perdut. La web pertany a un
respectable galerista, en Joaquim Casadevall, de Montblanc. El vaig trucar i immediatament
varem arribar a un acord de canvi, els canvis sempre han format part de les transaccions en el
món de l’art, i solen ser molt fructífers, a més em va dir que n’havia venut un, a un ex-galerista
de Tarragona, un personatge molt simpàtic a qui conec de fa temps, l’Àngel Anyor, amb qui no
em va costar gens arribar a un acord. Gràcies a l’atzar i als amics, ara al quadern parcialment
recuperat s’hi afegiran alguns estudis previs que he conservat i les fotografies de que va ser el
quadern al complert, i amb aquest text i algun dibuix nou, es convertirà en un llibre d’artista,
que s’afegirà a la donació que ja he realitzat a la Biblioteca-Hemeroteca municipal i al Museu
d’Història de la Ciutat, i la cessió de la meva col·lecció privada al Museu d’Art Modern de la
Diputació.
——————————————————-Josep Maria Rosselló—————————————-
